Avui el dia s’ha aixecat força plujós a Nova York. Un dia com aquest és ideal per visitar museus. Avui ha tocat l’AMNH (American Museum of Natural History). L’hi hem dedicat tot el matí. El primer que ens ha impactat és que la sortida 81 Street del metro connectava directament amb una entrada al museu. I la segona cosa a destacar seria la seva grandària. Com fan de grans les coses en aquest país! Dins d’aquest hem trobat fins i tot un planetarium, a més d’una impressionant col·lecció d’esquelets de dinosaures, una planta sencera dedicada a la fauna oceànica i una altra dedicada a la vegetació i animals d’Àfrica.
Una altra cosa que ens està impressionant del país és l’obsesió per distribuir-nos en quin espais hem d’estar en les cues d’espera. No et pots saltar una cua, t’has de moure i aturar quan et diuen, no pots obstaculitzar cap escala, passadís o carrer, etc. Ho controlen tot, tant si són ascensoristes com porters, com depenents..., i ho fan amb tota l’autoritat. I tothom obeeix. Són molt organitzats i pràctics. A la primera foto en podeu veure un exemple de com estem esperant en un espai indicat del museu abans d’accedir al planetari.
Al sortir del museu ha parat de ploure i hem aprofitar per arribar-nos fins a Little Italy i China Town. Realment ens deixa bocabadats la barreja de cultures que hi conviuen tant a nivell arquitectònic com de persones. Podíem veure edificis típicament americans barrejats amb altres d’altres estils i colors, parades de mercats xinesos amb productes de tot tipus del seu país i sentir pel carrer parlar en xinès i italià. Aquí hem aprofitat per fer diverses compres tot practicant l’art del regateig. Alguns i algunes de nosaltres hem arribat a ser uns veritables experts. Gràcies a això hem aconseguit que els profes poguessin comprar algunes coses a una quarta part del que els demanaven. I és que potser saben molt de mates, química i d’altres coses, però el “desparpajo” és més aviat cosa nostra.
Bé, i ara ens acomiadem que hem d’agafar forces per demà, que si el temps acompanya promet ser mogudet. A veure si ens podem arribar fins a l’estàtua de la Llibertat!